T'he conegut sempre igual

Se acaba noviembre y con su marcha nos acordamos de que hace seis años nos dejó Gregorio López Raimundo, el dirigente comunista de la guerra antifascista, la clandestinidad y la recuperación de la democracia, el catalán de Tauste (Zaragoza). Como decía Raimon en su canción-homenaje, pese a todas las adversidades, permaneció siempre igual, "los cabellos blancos, la bondad en la cara / los labios finos dibujando una sonrisa / de amigo, compañero, consciente del peligro".

T'he conegut sempre igual

Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

Entre els sorolls dels cotxes, del carrer
i de la gent que atrafegada passa,
he vist molt clar que són molts els que lluiten
i que com tu calladament treballen.

T'he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d'amic, company, conscient del perill.

Sense parlar m'has dit "tot va creixent",
lluita d'avui pel demà viu i lliure,
que es va forjant aquests dies terribles,
temps aquests temps de tantes ignoràncies.

No m'he girat mentre serè em creuaves,
he sentit fort un gran orgull molt d'home,
no em trobe sol, company, no et trobes sol
i en som molts més dels que ells volen i diuen.

Aquest meu cant és teu, l'he volgut nostre;
aquest meu cant és teu, l'he volgut nostre.
Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

T'he conegut sempre igual com ara.

(1973)